Encara esperes que el protocol truqui a la teva porta?

Recordes la pel·lícula "Atrapado en el tiempo" la coneguda pel Dia de la Marmota? doncs imagina't que ets l'actor de la pel·lícula, sí sí, el mateix Bill Murray, a qui li sona el despertador, i repeteix contínuament cada dia el mateix del dia anterior, exactament el mateix...

Cada dia et lleves a una hora determinada, no? segueixes un ritual (dutxa, cremes, vestimenta, primer cafè del dia, agafes el mateix bus en la mateixa parada...); treballes o estudies, menges... i al llit al primer crit!!

Apa, doncs, el PROTOCOL ja ha trucat a la teva porta

Aquí està el nostre personatge imaginari però real.

- Carai, com m'ho menjo això ara? Imaginari però real!

- Doncs sí. Imaginari perquè el tens en el pensament en cada acció del teu dia a dia, sense adonar-te'n. I real perquè succeeix, oi?

- Bufa! Quin embolic!!

- Anem per pams. El nostre personatge ens diu com hem de "timemitzar" el dia, què fem primer i què fem segon, on som, cap a on anem, quan menjo, quan parlo o quan callo...

- Ostres què important no?

- Clar!!! Tu transmets una imatge de tu mateix amb totes les accions que fas. Les institucions, les entitats, les empreses, les escoles... necessitem organitzar el seu temps per comunicar de forma adequada allò que pretenen.

Tu recordes quan el ministre Trillo va dir: Viva Honduras!! i estava a el Salvador?

O recordes quan SM la Reina va fer el gest de donar la mà a un mandatari d'un país que no li permet la seva religió "tocar" una dona i va haver de retirar-la sense més?

O creus que és norma que un sopar d'Estat d'Obama es colés una parella violant totes les mesures de seguretat?

O se t'ha acudit mai com preparar una acte quan entre els assistents tens persones amb mobilitat reduïda? 

O quan has de preparar un sopar de gala i tens com a convidats personalitats a les quals la seva religió no els permet beure begudes alcohòliques?

O has de convidar al President de la República francesa i no saps quin tractament té i poses el que  tu creus però no ho saps amb certesa?

O davant d'inclemències meteorològiques, com soluciones el fet que la pluja faci que el seu repic en el sostre d'una carpa no permeti escoltar amb claredat la ponència del gran mestre Ferran Adrià?

- Quin munt d'anècdotes!

- Si, és clar... i moltes més!! Però creus que avui dia amb tots els mitjans tecnològics (Internet,  xarxes socials...), amb totes les mesures de seguretat preses (control d'accés, vigilància privada,..), amb els millors proveïdors de càterings, amb els majestuosos palaus de congressos, etc.. ens podem permetre errors en les organitzacions d'esdeveniments?

- No sembla que hi hagin d'haver, segons expliques.

- Doncs sí que n'hi ha. I saps per que?

Perquè l'equip humà és imprescindible que estigui ben format, tingui a les seves mans totes les eines possibles per a saber-les posar i usar en el moment que cal. La improvisació no és bona consellera. Aquell qui té els coneixements protocol·laris suficients, una bona dosi de sentit comú i una bona organització del temps i dels materials, només aquest, serà el gran mestre de cerimònies. Aquest és el que nosaltres busquem i volem.

- I com puc aprendre-ho?

-El sentit comú només cal que el desenvolupis. L'organització del temps i dels materials, s'aprèn amb la pràctica. I els coneixements protocol·laris suficients i necessaris te'ls proporciona l'Escola Superior de protocol i relacions institucionals (ESPRI) Vols ser un bon Cap de protocol? domina la seguretat, el contingut, la forma (les tècniques), les relacions i la comunicació i ho seràs.

Sílvia Colet 

Professora Teoria i Pràctica del Protocol (ESPRI)

La receta del éxito

He querido titular así este artículo, porque en efecto mis conocimientos sobre la disciplina del protocolo eran tan parcos como mi experiencia en el maravilloso mundo culinario en el que se entremezclan sabores, texturas y olores apelando así a todos nuestros sentidos.

Como un aprendiz que se rodea de grandes Chefs es como me sentí al asistir a mis primeras lecciones del curso organizado en Tarragona por Protocoltrainer. Me adentré de las manos de Silvia Colet a antiguas civilizaciones y realizamos un viaje que me trasladó de nuevo al presente alternando derechas e izquierdas, cediendo presidencias, respetando precedencias y confeccionando invitaciones, cartas y tarjetones.

Ya poseía sólidos conocimientos teóricos, pero faltaba confirmar lo que ya había intuido. No me equivocaba, el protocolo estaba estrechamente vinculado con la cocina. En realidad, no me sorprendió que esta información me llegara de manos de una gran estrella Michelin en este campo, Bárbara de Senillosa, quien en una magistral lección y con unos toques de pimienta y sal, nos introdujo a la mesa de Leonardo da Vinci y nos narró cuán importante ya era en su tratado el protocolo. Fue tan solo una lección la que nos impartió, pero me bastó para hacerme con su obra titulada El Libro de la Buena Educación. La devoré en un fin de semana, ya que se trata de un relato lleno de humor y anécdotas que nos permite tal como Bárbara indicó en clase “conocer las normas para poderlas transgredir”. Efectivamente, creo que el conocimiento es poder y ese conocimiento nos facilita la labor de saber adaptarnos a las situaciones y a las ocasiones, y decidir la cantidad de sal y pimienta que vamos añadir a un plato para sazonarlo al gusto de los comensales.

Sigamos porque como os contaba ya tenía las invitaciones, solo me faltaba poner la mesa y entonces llegó él, con su traje y corbata. Nos asombró con sus conocimientos acerca del protocolo social y hasta se empeñó en traerse la vajilla, la cubertería y la cristalería de casa. Fue una lección práctica magnífica en la que la etiqueta dejaba patente el refrán que “El hábito no hace el monje”. En realidad, uno puede lucir sus mejores galas, pero en la mesa es cuando se demuestra el saber-estar y la educación.

¡Qué emoción! Teníamos ya el evento organizado, pero no nos habíamos olvidado de lo mejor, la IDEA y su CREATIVIDAD. Una corta, pero intensa clase con Elisabeth nos inyectó una gran dosis de optimismo y seguridad. Todos los futuros chefs contábamos con los ingredientes perfectos para lograr la receta del éxito, solo era necesario dejar volar nuestra imaginación en un ámbito, el protocolario, en el que no hay hueco para los sinsabores, ni para los malos olores y donde solo, solo tú eres el creador y transmisor de emociones porque en realidad, lo que diferencia a un evento es esa dosis perfecta de sal y pimienta que da sabor a la vida.

Esther Valls

ESPRI I TARRAGONA CONVENTION BUREAU SIGNEN UN ACORD DE COL.LABORACIÓ

L’Escola deProtocol i Relacions Institucionals (ESPRI), representada a Tarragona per la seva subseu Protocol Trainer, i el Tarragona Convention Bureau, departament del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona, han signat un conveni marc que permetrà ambdues entitats establir accions de promoció i col·laboració en l’àmbit del protocol i la producció d’esdeveniments. 

L’afinitat en les respectives actuacions envers al protocol i a la organització d’actes s’ha establert com a punt en comú a l’hora de signar aquest conveni marc: El Tarragona Convention Bureau, com a departament del Patronat Municipal de Turisme, és l’ens local encarregat de promocionar la destinació per tal de captar tot tipus d’esdeveniments (congressos, convencions, viatges d’incentius, presentacions de producte, etc.), mentre que ESPRI té una llarga trajectòria com a centre formatiu que imparteix programes educatius en diferents àrees, i està representat a Tarragona a través de Protocol Trainer impartint la especialitat de protocol i producció d’esdeveniments.

La signatura d’aquest conveni destaca una línea d’actuacions a seguir marcada fonamentalment per 2 eixos principals de formació: teòric (dirigit als membres del TCB) i pràctic (dirigit als alumnes de ESPRI). D’aquesta manera el professorat d’ESPRI – Protocol Trainer impartirà jornades de formació als associats al Tarragona Convention Bureau (hotelers, agències, empreses de serveis, gestors d’activitats...) per tal que professionalitzin els seus serveis i coneixements en l’activitat organitzativa, i alhora els empresaris tindran la oportunitat de disposar d’alumnes en pràctiques dels cursos de ESPRI com a suport en la seva activitat habitual relacionada amb la organització d’esdeveniments. Per als alumnes suposa la oportunitat d’iniciar-se al món laboral i participar de forma directa i activa en els actes que s’organitzin.

Tanmateix, es pretén donar a conèixer al territori la importància de la formació en l’àmbit dels esdeveniments a través d’ESPRI – Protocol Trainer i les possibilitats del destí i del sector organitzatiu que treballa el Tarragona Convention Bureau.

Per què tradicionalment s’ha relacionat el color blau als nens i el color rosa a les nenes?

Dins la simbologia dels colors, el rosa significa la delicadesa i el romanticisme, conceptes tradicionalment atribuïts a la femineïtat. El blau representa la consciència, l’amor i la serenitat, relacionats amb la masculinitat. Els tons de rosa i de blau amb què es vesteixen els nens, són tonalitats suaus i relaxants. La diferència de colors en els nadons està pensada justament per accentuar la diferència de sexes en els moments en què a simple vista menys es pot diferenciar.

Jan Grau

Article publicat a El Periódico. 8 d’abril de 2006

ESSÈNCIA DEL DRAC

De totes les figures del bestiari festiu, cap altre ha gaudit ni gaudeix de tanta popularitat com el drac. Una bona mostra n'és el fet que en les èpoques magres del bestiari, la figura que més ha sobreviscut arreu de la nostra geografia ha estat el drac. Avui mateix, si donem un cop d'ull a l'inventari de bèsties de la festa, la més abundant segueix essent el drac. Simbologicament el drac és ambivalent, amb connotacions tant positives com negatives. La seva significació també és dual, tant pot representar el mal en el seu estat més pur, com és el guardià d'un tresor que tant pot ser material com espiritual. En aquesta segona significació, és també l'adversari que cal vèncer per accedir a l'objectiu desitjat.

El drac com a símbol demoníac o del mal, s'identifica amb la serp, encara que físicament tingui parts de molts altres animals. La raó essencial, a més del fet del seu aspecte terrible, és que també ha de compendiar els quatre elements: terra, aigua, foc i aire. Per aquest motiu llença foc, té ales, té escates i té dents de llop o de lleó.

Els dracs són un compendi amb les parts dels animals més perilloses i que més han alimentat les pors dels nostres avantpassats.

El drac és la figura animal que més microsignificats té. Resumint només alguns casos, en alquímia els dos dracs enfrontats representen la neutralització de les tendències adverses. A la doctrina hindú, el drac és, entre altres coses, la immortalitat. A l'antiga Xina, el drac s'identifica amb l'emperador i per tant és una força celestial, creadora i ordenadora. A l'anglès país de Gales, es van enfrontar un drac blanc i un de vermell i són enterrats al centre de l'illa, és a dir la terra de Gales és un drac.... En qualsevol cas, tant en la vessant positiva com en la negativa, totes aquestes accepcions del drac no són altra cosa que diferents aspectes d'un símbol únic: poder diví i força espiritual.

Sant Miquel, el drac i l'infern

Habitualment, Sant Miquel té xafat sota el seu peu al dimoni, a l'hora que l'amenaça furiós amb l'espasa. En moltes ocasions i sobretot amb anterioritat a la popularitat de Sant Jordi, aquest dimoni és un drac. No el podem confondre amb Sant Jordi, perquè aquest capità general dels exèrcits celestials, a més de la cabellera rinxolada, porta les corresponents ales d'àngel.

En aquests casos, el drac és el mal en estat pur i per tant és ben lògic que sigui equiparat al dimoni. Ara bé, dins la iconografia cristiana, el més abundant és la boca d'un drac enorme assimilada a l'infern, amb tot de condemnats al seu interior. Aquesta imatge és molt comuna al marc de les portalades esculpides de les catedrals romàniques i gòtiques. Sempre és al costat dret mirant des de fóra i és el complement ideal de Sant Miquel i el dimoni quees reparteixen les ànimes tot pesant-les amb unes balances.

En els nomenaments de cavaller a l'Edat Mitjana, la fórmula que es deia era: "Per Sant Jordi i per Sant Miquel, et nomeno cavaller..."

La santedat que mata dracs

La tipologia general de dracs llegendaris vençuts per sants, no té res a veure amb accions violentes o enfrontaments sagnants. La llegenda més famosa és la de la Tarasca de Tarascó, a la Provença francesa. Allí aquesta bèstia, que no se sap si deu el seu nom al del poble o el poble el deu a la bèstia, es dedicava a assolar els entorns fins que Santa Marta se li va presenta, armada només amb la seva santedat. La Tarasca es va amansir davant de la santa i aquesta va lligar-la amb el cordó de la seva túnica, portant-la fins a Tarascó on la gent del poble en van fer mandonguilles.

Sense anar tant lluny en tenim un altre exemple similar a l'estany de Banyoles. Mentre els exercits carolingis assetjaven Girona, que estava en poder dels moros, de l'estany sortia un drac que feia estralls entre les tropes cristianes. El monjo Mer, el mateix Sant Mer que segons la llegenda va donar nom al poble d'Amer, es va encaminar al cau de la bèstia i va tornar-la al campament de les tropes de Carlemany, completament manyaga i lligada pel coll amb la seva estola. No cal dir que també en aquest cas, els soldats van estossinar-la sense miraments. Aquestes llegendes no són casos únics i representen la santedat vencedora del mal pur, només amb la força de la fe.

 Article publicat a la revista “Gegants”. Novembre de 1998

 Jan Grau

La creatividad

Su papel en las relaciones institucionales y organización de eventos 

La creatividad es la habilidad de crear, de producir cosas nuevas y de llegar a conclusiones, resolviendo problemas de una forma original y/o alternativa a lo generado hasta el momento. 

 

En la antigüedad, se creía que el acto creativo era fruto de la inspiración por influencia de seres y/o fuerzas sobrenaturales; como es el caso de las famosas musas greco-romanas, cuya figura ha acompañando a innumerables artistas a lo largo de los tiempos.

En la actualidad, sin embargo, sabemos que los procesos creativos son fruto de una gran variedad de factores de índole biopsicosocial. Con ello nos referimos a procesos bioquímicos que se dan durante las conexiones neuronales (sobretodo en el lóbulo frontal), factores de personalidad, competencias y actitudes del individuo creador, y a las características del entorno o contexto social y cultural en el que estamos inmersos durante este proceso creativo.

Este último es de especial relevancia, pues el aprendizaje y las experiencias influyen de forma significativa sobre las bases genéticas; y por tanto, el medio en el que nos movemos (ya sea en el trabajo, en la escuela, en la familia...), y sus características, favorecen o inhiben en gran manera la capacidad creativa, ofreciéndonos más o menos facilidades a la hora de potenciar nuestro talento creador.

Así pues, un clima grupal donde todos los miembros sean escuchados y respetados, cuyas aportaciones sean valoradas y compartidas, y cuyo líder facilite este proceso participativo acompañando al grupo confiando en éste y en el potencial de los individuos que lo forman, nos da como resultado una alta implicación, un aprendizaje cooperativo y un gran número de ideas. Y, por tanto, mayores probabilidades de éxito.

El éxito en el ámbito del protocolo, las relaciones institucionales y la organización de eventos,  lo entendemos como la consecución de los objetivos marcados por el programa y la satisfacción del cliente respecto a ellos y al desarrollo de toda al actividad. Durante este proceso, son frecuentes los contratiempos e imprevistos, fruto de su complejidad.

Es por ello que los profesionales de este ámbito deben estar formados y preparados para resolver situaciones inesperadas, complejas y que frecuentemente escapan a su control. Y hacerlo de una forma creativa y eficaz, donde la inteligencia emocional juega un papel fundamental a la hora de conectar con el cliente, con los colaboradores y con uno mismo.

 

Pero, sobretodo, lo más importante a la hora de gestionar la organización de un evento, su creación y su consecución, es creer en uno mismo y en todo el potencial que llevamos dentro y que, frecuentemente, ignoramos o mantenemos dormido, ya sea por comodidad, por falta de valor, o simplemente porque nos lo han hecho creer que carecíamos de él. Somos seres extraordinarios, con innumerables capacidades y potencialidades para hacer nacer algo bello... sólo hay que permitirnos que esto aflore libremente y llegaremos tan lejos como queramos.

Elisabeth Vallespín Silvestre

Els bunyols de Quaresma els dimecres i divendres.

La tradició de menjar bunyols per Quaresma té origen en el capteniment que marca la litúrgia religiosa d’aquest cicle de l’any. Actualment es segueix molt relativament els desdejunis i abstinències que abans l’Església marcava com d’obligat compliment els dimecres i divendres de Quaresma. L’abstinència significava no menjar carn i el desdejuni un sol àpat al dia. Per combatre la gana calia una menja amb uns ingredients que fossin permesos i que atipessin prou per suportar un sol àpat al dia.

Jan Grau

 Article publicat a “El Periódico”. 23 d’abril de 2005

Les MATEMÀTIQUES i la CRISI ENTENEN DE PROTOCOL?

O potser podríem dir-ho a l'inrevés "el PROTOCOL entèn de matemàtiques i de crisi"?

i ens preguntarem per què ens plantegem això. Doncs perquè els especialistes organitzadors d'actes sabem que posar ordre als espais on es fan els actes, en els temps que cronometrem al segon i en les persones que hi intervenen, és una qüestió de matemàtica. Però no una matemàtica tradicional, farragosa i aritmètica. Sinó sumes d'actituds, metres quadrats, minuts-segons i hores, músiques, watts de llum, cadires, il·lusions, normatives, regles,...., i sobretot, una bona dosi de sentit comú.

Tantes i tantes operacions que requereixen habilitats innates i d'altres que es poden aprendre a la nostra Escola de Protocol i Relacions institucionals (ESPRI) a la província de Tarragona, i de la pràctica en l'exercici de la professió. De quina professió estem tractant?  la d'ESPECIALISTA EN ORGANITZACIÓ D'ACTES. Un professional multidisciplinar que ha de dominar tècniques, regles, normes,  costums i tradicions, saber comunicar, procurar la seguretat global, manejar la logística adequadament, i produir el que tothom espera;  ORDRE , EFICÀCIA I ESTÈTICA JUNTS per a l'èxit del nostre acte.

Un acte que vol comunicar els objectius de qui l'ha organitzat. Volem transmetre, bé per vendre producte o servei, bé per guanyar en posicionament, bé per donar a conèixer la marca, etc... milers de motius que en temps de crisi el PROTOCOL facilita i posa a les mans d'empreses, entitats i institucions, la comunicació amb els seus grups d'interés.  

EL PROTOCOL NO ENTÈN DE CRISI, perquè en som la cara amable d'aquesta. Donem valor sumant esforços de tots els qui intervenen en la seva posada en escena per donar un valor afegit que ens diferenciarà de la resta. Aquesta mica més que es nota, s'intueix,  es percep i ens fa referents. Deixem doncs que els nostres col·laboradors siguin qui facin possible aquest aventatge diferencial preparant-nos com el mercat ens demana.

Amb el Protocol podrem adreçar-nos al públic objectiu idoni per a la nostra empresa, comunicant-los el missatge clau, amb un tracte preferent i unes possibilitats de sinèrgia més propicia als bons resultats.

Ara comptem a ESPRI amb un itinerari acadèmic que permet formar-se progressivament i al ritme que cada alumne es vulgui marcar. En poc temps podrà l'alumne adquirir els coneixements d'un Màster bé assistint a les classes presencialment, o semipresencial (blended) o completament on line. Amb l'avantatge que el tutor sempre està al seu abast mitjançant una plataforma que l'Escola de Protocol posa a l'abast de l'alumne que li permet estar connectat en videoconferència.

Podem iniciar-nos en la matèria en els cursos d'especialització en PROTOCOL i ORGANITZACIÓ D'ACTES i el de PRODUCCIÓ D'ACTES I CREATIVITAT. La suma d'aquests dos cursos ens dóna el POSTGRAU. Anar sumant cursos d'especialització ens permetrà obtenir el Màster, i fins i tot, el MBA.

Aquest mes d'abril pròxim s'inicia el curs d'ESPECIALISTA en  PRODUCCIÓ D'ACTES I CREATIVITAT amb classes pràctiques "in situ" en diferents fires i congressos.

Demana informació sense compromís al mail: formacio@protocoltrainer.com  o al tel. 620 213260 (Glòria Alcaraz).

PROTOCOLTRAINER és la Subseu de l'Escola Superior de Protocol i Relacions Institucionals (ESPRI)

 Article diari Més 22/03/12