Recordes
la pel·lícula "Atrapado en el tiempo" la coneguda pel Dia de la
Marmota? doncs imagina't que ets l'actor de la pel·lícula, sí sí, el
mateix Bill Murray, a qui li sona el despertador, i repeteix contínuament cada
dia el mateix del dia anterior, exactament el mateix...
Cada
dia et lleves a una hora determinada, no? segueixes un ritual (dutxa, cremes,
vestimenta, primer cafè del dia, agafes el mateix bus en la mateixa parada...);
treballes o estudies, menges... i al llit al primer crit!!
Apa,
doncs, el PROTOCOL ja ha trucat a la teva porta
Aquí
està el nostre personatge imaginari però real.
-
Carai, com m'ho menjo això ara? Imaginari però real!
-
Doncs sí. Imaginari perquè el tens en el pensament en cada acció del teu dia a
dia, sense adonar-te'n. I real perquè succeeix, oi?
-
Bufa! Quin embolic!!
- Anem
per pams. El nostre personatge ens diu com hem de "timemitzar" el
dia, què fem primer i què fem segon, on som, cap a on anem, quan menjo, quan
parlo o quan callo...
- Ostres què important no?
- Clar!!!
Tu transmets una imatge de tu mateix amb totes les accions que fas. Les
institucions, les entitats, les empreses, les escoles... necessitem organitzar
el seu temps per comunicar de forma adequada allò que pretenen.
Tu recordes quan el ministre
Trillo va dir: Viva Honduras!! i estava a el Salvador?
O
recordes quan SM la Reina va fer el gest de donar la mà a un mandatari d'un
país que no li permet la seva religió "tocar" una dona i va haver de
retirar-la sense més?
O creus que és norma que un sopar
d'Estat d'Obama es colés una parella violant totes les mesures de seguretat?
O se
t'ha acudit mai com preparar una acte quan entre els assistents tens persones
amb mobilitat reduïda?
O quan
has de preparar un sopar de gala i tens com a convidats personalitats a les
quals la seva religió no els permet beure begudes alcohòliques?
O has
de convidar al President de la República francesa i no saps quin tractament té
i poses el que tu creus però no ho saps amb certesa?
O
davant d'inclemències meteorològiques, com soluciones el fet que la pluja faci
que el seu repic en el sostre d'una carpa no permeti escoltar amb claredat la
ponència del gran mestre Ferran Adrià?
- Quin munt d'anècdotes!
- Si,
és clar... i moltes més!! Però creus que avui dia amb tots els mitjans
tecnològics (Internet, xarxes socials...), amb totes les mesures de seguretat
preses (control d'accés, vigilància privada,..), amb els millors proveïdors de
càterings, amb els majestuosos palaus de congressos, etc.. ens podem permetre
errors en les organitzacions d'esdeveniments?
- No sembla que hi hagin d'haver,
segons expliques.
- Doncs sí que n'hi ha. I saps
per que?
Perquè
l'equip humà és imprescindible que estigui ben format, tingui a les seves mans
totes les eines possibles per a saber-les posar i usar en el moment que cal. La
improvisació no és bona consellera. Aquell qui té els coneixements
protocol·laris suficients, una bona dosi de sentit comú i una bona organització
del temps i dels materials, només aquest, serà el gran mestre de cerimònies.
Aquest és el que nosaltres busquem i volem.
- I com puc aprendre-ho?
-El
sentit comú només cal que el desenvolupis. L'organització del temps i dels
materials, s'aprèn amb la pràctica. I els coneixements protocol·laris
suficients i necessaris te'ls proporciona l'Escola Superior de protocol i relacions institucionals (ESPRI) Vols ser un bon Cap de protocol? domina la
seguretat, el contingut, la forma (les tècniques), les relacions i la
comunicació i ho seràs.
Sílvia Colet
Professora Teoria i Pràctica del Protocol (ESPRI)
